POEMA Visita a l'escultora Teresa Riba Sospès perdura encara l'últim gest, la mà que enmig de l'aire immòbil plana, el fang que guarda dens l'amorós tacte, el bronze que ja greu ressona mut   Voltat de nens i dones que m'admiren de joves i d'atletes triomfadors envejo la virtut de la que sap de terra i mineral treure'n bellesa.   I ho fa amb la modèstia del qui assaja i prova i recomença i no es doblega i busca caçar instants que creiem art.   La veig tornant el vespre cap als fills al llarg de corralons i de porxades. La mà amb esma antiga ratlla tàpies: l'artista esmola els dits per l'endemà.   Sergi Jubert