TANCAMENT

 

Reflexos infinits com laberints sense sortida, solament tancant els ulls puc veurem des de dins.

Treure les fines capes per saber qui som.

Hem après a través de la por, del dolor i la culpa, ón és la il·lusió, l’amor i la vida?
Quantes pors arrossegue’m sense saber-ho. Les pors ens limiten, les culpes també.
Quants moments ens creiem lliures sense ser-ho.
Som lliures i no ho sabem.
Tenim por a la nostra llibertat.