Procés

 

Treballo en  temes fent series que m’interessen: la persona, els neguits, les il·lusions, els sentiments, la comunicacio i tot el que ens envolta.
No deixo els temes tancats, sempre puc reprendre’ls, com la vida.

Faig petits esbossos de dibuix o escultures, que a voltes sols m’entenc jo, captant així la idea ràpida, per després començar la peça. Busco ritmes, petits detalls, moviments, emocions i sobretot mirades, que em transportin al caràcter del personatge. 

Necessito connectar amb l’escultura (personatge) que vull crear, perque els qui la mirin puguin connectar.

 

En dibuix

Treballo grafit i carbonet buscant ritmes, moviments, subtileses, amb línies, taques i volums. Intento crear un diàleg, entrar entre les línies. Els foscos i les llums de la goma per crear l’obra.

 

En escultura

Em trobo molt lleugera amb el fang, que em dona tota la seva frescor, textura, color i possibilitat de moviment, que després passo a bronze.

També treballo la fusta directa deixant la textura i el traç de la motoserra; i la pedra, material que m’emociona i m’engoleix, encara que el treballo molt poc, on el procés i concepte de treball és molt diferent, més concret, mès definit, igual que en l’acabat.

Per mi la matèria és quasi el tot, ella m’ensenya a mesura que hi treballo, em deixo portar i ella també em respon en el que necessito, és un diàleg,  un coneixement mutu  que m’ajuda a connectar perque surti la peça.

Mestre Savall  2019

El músic i el seu instrument són un mateix dins la música. A part de la semblança del personatge, el que més m’interessa és trobar aquest diàleg, aquesta connexió que té el mestre amb el seu instrument, que el transporta creant música.
Escolto la seva música, intento sentir-la per posar-me dins el que ell pot sentir en tocar música, i imagino que l’escultura continua tocant.

Savall vist per Riba

Bou de Montbui  2007

Jugant amb el ple i el buit, amb les línies i volums, amb la figuració i la geometria, vaig transformant el cap d’un bou en un símbol identificatiu del poble de Montbui.
A través de la textura que recorda la terra, el fet a mà, el treball. A través del ferro colat que li dóna aquesta pàtina rovellada que parla del temps i li aporta un aire de rústic que l’apropa al que és tradicional, faig  que la peça sigui més propera.

Simpòsium Vilafranca del Penedès  2005

Gaudint i esbarellant-me amb la matèria, jugant amb les textures del tall del xerrac i donant forma indefinida a un noi que parla amb mòvil.

Simposium Calcinaia  2003

Donant tota la tendresa en els seus ritmes quiets d’una nena seguda tímidament a terra.

Convivència – Fundació Atles

Projecte de conscienciació social conjuntament amb la fundació ATLES.
Dues noies de diferents procedències que es creuen al carrer, volen conectar, però no gosen.
Hi ha un espai que cal unir, solsament colocant-s’hi algú al mig agafant les mans hi pot haver conexió. Al terra una frase que hi posa LA CLAU DE LA CONVIVÈNCIA ETS TU.

El que hi ha dins del dibuix

Mentre dibuixo passen coses, tancant els dibuixos en moments determinats a voltes, no deixem que passin coses. Al fer tot el procés, l’acció en el dibuix, al final, el que queda no és sols l’última ratlla, sinó el conjunt de totes les ratlles i esborrades, com la mateixa vida. Estem fets de continus moments irrepetibles que ens transformen, com en el dibuix.

Parets, projecte per un decorat – El Monegal

Parets que empenyo, que empenys que separes que allunyo, parets.

Decoració de façanes i aules – Andode i Gutten, Etiopia  2012

Va ser una experiència, un aprendre, un joc de ritmes, colors, rialles, humanitat i treball conjunt.