TERESA RIBA

 

“Quan acabo les peces, ja formen part del món, són elles qui s’expressen, qui es relacionen creant imatges, de lectures diferents, creen espais on el temps es pot parar i poden passar coses. Cadascú té la seva manera de veure-les. Aquest és el miracle de l’art, obrir portes, a sentiments, donar ales, sentir-nos vius.”

 

ESCULTURA


El dibuix és el moment màgic on captar el gest, la mirada, l’instant que pot ser etern mentre la teva mirada aguanti la seva, mentre en aquell gest hi veus el seu abans i el seu després.

DIBUIX


El dibuix és el moment màgic on captar el gest, la mirada, l’instant que pot ser etern mentre la teva mirada aguanti la seva, mentre en aquell gest hi veus el seu abans i el seu després.

PROCÉS

Quan acabo les peces, per mi, cobren vida davant de qui les mira, són elles qui es relacionen amb l’espectador, amb l’espai i amb mirades d’altres disciplines artístiques.

Veure procés

En el dibuix, la mirada del personatge, el seu gest, subtil, sinuós, ferm, tremolós, serè,…..;el to fosc d’una ombra, el traç que voreja una galta, el punt de llum dins l’ull, la ratllada ràpida, les línies que donen ritmes que es confonen i s’entrelliguen, que sembla que es trobin i s’escapin, els blancs bruts que envaeixen l’espai i el transformen; els nervis que passo, les lluites entre forma i expressió, entre el que crec voler i el que surt, decisions, pensaments que m’arriben.


Les meves mirades i les seves,
que es transformen i em transformen;
el diàleg entre línies,
les mans que dibuixen i esborren.


Espais en blanc, espais de temps on el vaig mirant i em mira, on el veig i em veu on de cop m’hi veig sense saber-ho, on m’hi sento pensant ser fora.

Moments on deixo de lluitar, el pensament desapareix, moments on tot flueix, i em transporta.
Moments on el temps es para perquè sóc dins l’ara.
Moments on connecto en el dibuix , en el meu interior, en un coneixement universal que portem tots dins.

És llavors quan surten les línies i dibuixen, el que veiem, el que sabem sense saber-ho.
És llavors quan em parla i m’ensenya el que en el fons necessito i de qui sóc sense saber-ho.

I
… a vegades em pregunto, qui l’ha fet.


El dibuix no és el que veiem, 
sinó el que sentim quan el mirem.

En el dibuix, la mirada del personatge, el seu gest, subtil, sinuós, ferm, tremolós, serè,…..;el to fosc d’una ombra, el traç que voreja una galta, el punt de llum dins l’ull, la ratllada ràpida, les línies que donen ritmes que es confonen i s’entrelliguen, que sembla que es trobin i s’escapin, els blancs bruts que envaeixen l’espai i el transformen; els nervis que passo, les lluites entre forma i expressió, entre el que crec voler i el que surt, decisions, pensaments que m’arriben.


Les meves mirades i les seves,
que es transformen i em transformen;
el diàleg entre línies,
les mans que dibuixen i esborren.


Espais en blanc, espais de temps on el vaig mirant i em mira, on el veig i em veu on de cop m’hi veig sense saber-ho, on m’hi sento pensant ser fora.

Moments on deixo de lluitar, el pensament desapareix, moments on tot flueix, i em transporta.
Moments on el temps es para perquè sóc dins l’ara.
Moments on connecto en el dibuix , en el meu interior, en un coneixement universal que portem tots dins.

És llavors quan surten les línies i dibuixen, el que veiem, el que sabem sense saber-ho.
És llavors quan em parla i m’ensenya el que en el fons necessito i de qui sóc sense saber-ho.

I
… a vegades em pregunto, qui l’ha fet.


El dibuix no és el que veiem, 
sinó el que sentim quan el mirem.

ELNA

Aquesta exposició es part d’un projecte,
L’Elna cobra vida davant de qui la mira, és ella qui es relaciona amb l’espectador, amb l’espai i amb mirades d’altres disciplines artístiques.

Veure el projecte

Fulgidesa

Experiència artística a la Sala Encavallades del Museu de la Pell d’Igualada

Artista Igualadina. Escultura i dibuix

Instagram         Vimeo